Joan Cocou, patiràs les injustícies

Joan Cocou, on tens les bragues?
Les lleixaves penjades a l'estroncany
Mes qualcú se les ha endutes

Si mai apareixen enlloc les brutes
Calçotes que navegaven per les obagues
Tu bo i caçant múrgoles, quicous i l'estrany

Bolet banyut mai sens fer cap susany
A la natura qui sempre amanyagues
Ni embrutar estanys ni oscar rutes

I les bragues les ensumen amb afany
Les gosses de la bòfia i que les amagues
Et deien en acabar de cap crim i ho refutes

Amb totes les raons i lògiques absolutes
Poc te'n fan cas, car et volen al parany
Ells mateixos et robaven i les dagues

Clavaven al cors de cada company
Qui t'acusen d'haver mort rere disputes
Així a ells i a tu entre moragues

I poliols us menen a malguany
Us tenen colgats i podrint-vos, vagues
Papers passant als jutges fills de putes

Per a justificar llurs crims ni astutes
Estrafolleries car viuen lladres de l'engany
I de qui els fóra tap n'esborren les nissagues